El Castell de Castilnovo és una sorpresa per al viatger. Situat en un lloc de somni, la fortalesa alça les seves sis torres entre un bosc d'àlbers, pollancres, alzines i savines. L'estil arquitectònic més destacat és el gòtic-mudèjar, encara que s'observen restes àrabs, isabelins i neoclàssics, configurant un conjunt eclèctic ple d'encant.
L'origen del castell està encara en la penombra. Alguns investigadors opinen que es remunta al segle VIII per obra d'Abd-al Rahman I, d'altres, però, l'hi atribueixen a Almanzor (segle X). Sembla provat que Castilnovo respon a la necessitat de protegir-se davant els primers atacs cristians de l'inici de la Reconquesta. El castell és, per tant, un testimoni arquitectònic de l'inici d'aquesta fonamental època històrica.
Lamentablement, no queden restes d'època tan remota, i cal remuntar-se als segle XII i XIII per datar els arcs apuntats de costat Oest del Pati d'Armes. Posteriorment, es van anar adossant les torres, primer les del Solà, la Porta i la Vella, després, les del Moro, Caragol i Alvaro de Lluna.
Ja al segle XV, Castilnovo viurà un període fonamental en el seu esdevenir. El rei de Castella Joan II va atorgar el castell al seu home de confiança, Álvaro de Lluna. Ambiciós i inquiet, Álvaro de Lluna deixarà la seva empremta inesborrable al castell transformant la seva fesomia i estil en un bell mudèjar que alterna la maçoneria i el maó. Durant la major part deaquell segle, el castell de Castilnovo va ser testimoni de nombrosos enfrontaments nobiliaris. Finalment, ja en temps dels Reis Catòlics, la fortalesa es va convertir en residència palatina.
Els mateixos Reis Catòlics van canalitzar la nova orientació del castell a atorgar-lo a una neboda com a dot, instituint un mayorazgo en el seu vedat. Així, entra en el patrimoni dels Velasco, Condestable de Castella, que van adaptar el castell al gust de l'època. La primera Comtessa de Castilnovo ser Juliana de Velasco i Aragó en 1557.
Al segle XIX, Castilnovo coneix a un altre propietari que deixarà empremta en la seva estructura: Josep de Galofré, pintor català i secretari honorari de la reina Isabel II. Quan va caure és les seves mans, el castell estava a la vora de la ruïna a causa del abandonament. Galofré el va restaurar seguint les preferències estètiques de l'època i les seves pròpies. Va realitzar importants canvis a la façana nord i va retocar moltes finestres amb un curiós "neomudèjar" que passa desapercebut en el conjunt. A més, va construir l'ala sud del Pati d'Armes a l'estil isabelí, tallant, d'aquesta manera, el camí de ronda que unia les sis torres.
A principis del segle XX, els marquesos de Quintanar realitzar l'última gran reforma arquitectònica del Castell, a càrrec de l'arquitecte Cabell. Va retocar el pati amb una arqueria d'estil neoclàssic i la façana nord amb una plataforma que eleva l'accés.
En l'actualitat, Castilnovo viu unperíode d'esplendor gràcies a la iniciativa d'un grup de gent de recuperar la seva bellesa i veure convertit el Castell en un focus irradiador de cultura. Aquests murs acullen "CASTILNOVO" Associació Cultural Hispà Mexicana que té com a finalitat promoure i difondre la cultura mexicana a Espanya, aprofundint en els vincles existents entre ambdues cultures. Per això, les sales de Castilnovo es decoren amb belles mostres de la cultura mexicana component un espai eclèctic.
Traduït per Google Translate
Resultats com mapa
Resultats com fitxes
