San Carlos de el Valle obre de la plaça Mayor esplèndid amb una projecció ortogonal i un perímetre de gairebé arrodonit. Tots s'estén al voltant d'un origen de ràdios, el centre d'aquell cercle, l'església del Sant Crist de Vall, on ens envaeix el pic de ritme. És una església del barroc tardà, amb certes influències de l'estil neoclàssic. És una galleda d'enorme que se superposa a quatre torres a les cantonades i una cúpula enorme que sorgeix de l'edifici. El temple té quatre façanes, dos dels quals són al seu centre una porta principal d'extraordinària bellesa i mereix estudi.
La bella plaça principal va ser construïda pel mateix arquitecte amb la intenció de ser com aquest atri emmarcar-lo i ensalarla dins del conjunt. La plaça és un enorme rectangle mesura gairebé 53 m de longitud per 21 m d'amplària. Banda Ajuntament balcó sobresurten sobre mènsules de fusta; l'altre, la casa gran de laHospici, té un pati de camions que s'obren que s'obren algunes galeries de fusta. Els arcs de maó que donen pas a la llum, carrer radial i directament d'aquesta població emergeixen seus flancs.
Immers en la seva espiral d'ordre i l'art, la Vila s'obre a una visita còmode a la plana, l'amplitud de la seva aparició i la mandra de deixar-lo.
Música: «Preludi en do (BWV 846)» Kevin MacLeod (incompetech.com)
Llicenciats sota Creative Commons: reconeixement 3.0 llicència per
Traduït per Bing Translate