Resultats com mapa
Resultats com fitxes
El seu aspecte actual data de l'any 1873, quan es va esplanar la sorra que té forma d'el · lipse.
El seu aspecte actual data de l'any 1873, quan es va esplanar la sorra que té forma d'el · lipse. En el seu centre (lloc estratègic i de pas obligat tant per a veïns com a viatgers, ja que hi conflueixen els diferents carrers) va estar col · locat el "rotllo jurisdiccional" (de vegades anomenat simplement "rotllo" o "picota") que era una columna de pedra, sobre unes grades, que solien posseir aquells municipis que gaudien de plena jurisdicció, on s'exposava als reus a la vergonya pública i es penjaven els membres tallats d'alguns condemnats a mort o mutilats. Podem dir, per tant, que la picota servia com a mitjà d'escarment, manifestant al mateix temps el poder del senyor feudal. Aquest instrument es col · locava normalment en les poblacions cap de mayorazgo (encara que aquest no era el cas de Riaza), per ser aquestes normalment les més destacades pel que fa a infraestructures i lloc habitual de residència del senyor feudal, des d'on administrava justícia sobre els seus dominis. Cal recordar en aquest punt que Riaza va gaudir de jurisdicció Forca i Ganivet, en virtut de la qual podia jutjar qualsevol tipus de crim condemnant a la pena que es considerés oportuna. Fins que els rotllos jurisdiccionals van ser suspesos per decret de les Corts de Cadis de 1812 (va desaparèixer de la plaça a principis del segle XIX), era l'emblema que acreditava la categoriade vila, simbolitzant el poder que el senyor feudal tenia per administrar justícia sobre els seus vassalls. Amb la plaça sense rotllo, a principis del segle XX es decideix instal · lar un fanal de ferro colat amb base de pedra que va il · luminar les nits riazanas fins que va desaparèixer en els anys 60 del segle XX perquè dificultava la lídia de toros o novillos.
Riaza, a mitjan segle XIII, ja és vila, encara que no ha arribat als nostres dies el document de concessió d'aquest privilegi.
La plaça està envoltat en les seves parts sud i oest per grades de pedra que salven la pendent existent, coronades per blocs rectangulars del mateix material, que s'uneixen per baranes de ferro forjat a Riaza i que són una de les senyes d'identitat del recinte.
Les cases de la plaça, típiques cases riazanas, algunes d'elles amb façanes blasonades, construïdes la majoria al segle XVIII, tenen la particularitat de posseir porxades recolzats en columnes de pedra o de fusta, que servien d'abric per les gents en dies inclements , sent el lloc en què es comerciava els dilluns de mercat.
El conjunt format per la plaça, l'Ajuntament i els carrers veïns forma part dels Béns d'Interès Cultural des que el 8 de desembre de 1970 es va el nomenés Conjunt Històric Artístic.
Col · laboració de:
Juan Antonio Cerezo Estremera
amb textos del seu llibre Història de la Vila de Riaza
(Des dels seus orígens fins al segle XVIII)
correccions i aportacions noves.
Traduït per Google Translate
|
Plaza Mayor
|
El seu aspecte actual data de l'any 1873, quan es va esplanar la sorra que té forma d'el · lipse.
El seu aspecte actual data de l'any 1873, quan es va esplanar la sorra que té forma d'el · lipse. En el seu centre (lloc estratègic i de pas obligat tant per a veïns com a viatgers, ja que hi conflueixen els diferents carrers) va estar col · locat el "rotllo jurisdiccional" (de vegades anomenat simplement "rotllo" o "picota") que era una columna de pedra, sobre unes grades, que solien posseir aquells municipis que gaudien de plena jurisdicció, on s'exposava als reus a la vergonya pública i es penjaven els membres tallats d'alguns condemnats a mort o mutilats. Podem dir, per tant, que la picota servia com a mitjà d'escarment, manifestant al mateix temps el poder del senyor feudal. Aquest instrument es col · locava normalment en les poblacions cap de mayorazgo (encara que aquest no era el cas de Riaza), per ser aquestes normalment les més destacades pel que fa a infraestructures i lloc habitual de residència del senyor feudal, des d'on administrava justícia sobre els seus dominis. Cal recordar en aquest punt que Riaza va gaudir de jurisdicció Forca i Ganivet, en virtut de la qual podia jutjar qualsevol tipus de crim condemnant a la pena que es considerés oportuna. Fins que els rotllos jurisdiccionals van ser suspesos per decret de les Corts de Cadis de 1812 (va desaparèixer de la plaça a principis del segle XIX), era l'emblema que acreditava la categoriade vila, simbolitzant el poder que el senyor feudal tenia per administrar justícia sobre els seus vassalls. Amb la plaça sense rotllo, a principis del segle XX es decideix instal · lar un fanal de ferro colat amb base de pedra que va il · luminar les nits riazanas fins que va desaparèixer en els anys 60 del segle XX perquè dificultava la lídia de toros o novillos.
Riaza, a mitjan segle XIII, ja és vila, encara que no ha arribat als nostres dies el document de concessió d'aquest privilegi.
La plaça està envoltat en les seves parts sud i oest per grades de pedra que salven la pendent existent, coronades per blocs rectangulars del mateix material, que s'uneixen per baranes de ferro forjat a Riaza i que són una de les senyes d'identitat del recinte.
Les cases de la plaça, típiques cases riazanas, algunes d'elles amb façanes blasonades, construïdes la majoria al segle XVIII, tenen la particularitat de posseir porxades recolzats en columnes de pedra o de fusta, que servien d'abric per les gents en dies inclements , sent el lloc en què es comerciava els dilluns de mercat.
El conjunt format per la plaça, l'Ajuntament i els carrers veïns forma part dels Béns d'Interès Cultural des que el 8 de desembre de 1970 es va el nomenés Conjunt Històric Artístic.
Col · laboració de:
Juan Antonio Cerezo Estremera
amb textos del seu llibre Història de la Vila de Riaza
(Des dels seus orígens fins al segle XVIII)
correccions i aportacions noves.
Traduït per Google Translate
|
Tornar al cercador |
Plaza Mayor