Carrer del Serrano Medina, 2, 19250 Sigüenza, Guadalajara; Espanya
La Catedral de Sigüenza està dedicada a Santa Maria la Major, patrona de la ciutat de Sigüenza. Va tenir el seu origen al gener de 1124, quan el bisbe Bernat de Agén (1080-1152) va reconquerir la ciutat als musulmans, en temps del regnat de Donya Urraca, filla d'Alfons VI. Va ser nomenat bisbe en 1121 (abans de la conquesta del lloc), per l'arquebisbe de Toledo, Bernard de Sedirac, de l'ordre de Cluny, continuant la influència d'aquesta ordre monà stica introduïda al Regne de Castella per Alfonso VI i Alfonso I d' Aragó, espòs de la reina castellana. Aquest bisbe va aconseguir d'Alfonso VII (1126-1157) privilegis i donacions amb els que acréixer la nova població, unificant els dos poblats: el superior al voltant del castell i l'inferior, el mossà rab, al voltant del llit del Henares.
Les obres de la catedral van passar durant els segles posteriors per diferents bisbes, que van ser edificant en estils propis de cada època fins a la nau central realitzada en ple gòtic al segle XV, en què es van cobrir les voltes del creuer sent bisbe el futur cardenal Mendoza. La part ornamental es va allargar fins al segle XVIII.1
Sobretot a l'interior destaca el seu aspecte gòtic, ja que en unes reformes del segle XVI es van destruir les absidioles laterals romà niques per construir la girola. Les dues torres exteriors de la façana principal amb merlets donen un aspecte de fortalesamilitar de la catedral, com en altres edificis religiosos de la mateixa època, per les funcions de temple-fortalesa que havien d'assumir. La de Sigüenza va ser nomenada com la fortis seguntina.
Traduït per Google Translate
SacristÃa de las Cabezas
Calle del Serrano Medina, 2, |
Carrer del Serrano Medina, 2, 19250 Sigüenza, Guadalajara; Espanya
La Catedral de Sigüenza està dedicada a Santa Maria la Major, patrona de la ciutat de Sigüenza. Va tenir el seu origen al gener de 1124, quan el bisbe Bernat de Agén (1080-1152) va reconquerir la ciutat als musulmans, en temps del regnat de Donya Urraca, filla d'Alfons VI. Va ser nomenat bisbe en 1121 (abans de la conquesta del lloc), per l'arquebisbe de Toledo, Bernard de Sedirac, de l'ordre de Cluny, continuant la influència d'aquesta ordre monà stica introduïda al Regne de Castella per Alfonso VI i Alfonso I d' Aragó, espòs de la reina castellana. Aquest bisbe va aconseguir d'Alfonso VII (1126-1157) privilegis i donacions amb els que acréixer la nova població, unificant els dos poblats: el superior al voltant del castell i l'inferior, el mossà rab, al voltant del llit del Henares.
Les obres de la catedral van passar durant els segles posteriors per diferents bisbes, que van ser edificant en estils propis de cada època fins a la nau central realitzada en ple gòtic al segle XV, en què es van cobrir les voltes del creuer sent bisbe el futur cardenal Mendoza. La part ornamental es va allargar fins al segle XVIII.1
Sobretot a l'interior destaca el seu aspecte gòtic, ja que en unes reformes del segle XVI es van destruir les absidioles laterals romà niques per construir la girola. Les dues torres exteriors de la façana principal amb merlets donen un aspecte de fortalesamilitar de la catedral, com en altres edificis religiosos de la mateixa època, per les funcions de temple-fortalesa que havien d'assumir. La de Sigüenza va ser nomenada com la fortis seguntina.
Traduït per Google Translate
Tornar al cercador |